Resum Assemblea 24/2/12

RESUM ASSEMBLEA 24 DE FEBRER 

Divendres passat més de 200 persones del PAS i PDI de la universitat ens vam trobar en assemblea per ser informats de les retallades i per decidir si participàvem col·lectivament en la vaga del 29 F convocada des de la PUDUP (Plataforma en Defensa de la Universitat Pública) i a la que estudiants i docents de les universitats públiques catalanes ja s’han sumat.

A l’inici de l’assemblea es va informar d’una estada que del 14 al 15 de febrer van fer 22 persones de la direcció de la UPF a l’hotel – espai de convencions “La Mola” i que va generar una factura de 6.300 i escaig € que ha arribat a mans dels representants dels treballadors.

Després, els i les representants sindicals, tant del PDI com del PAS, van informar de les retallades imposades des del govern espanyol, mitjançant els pressupostos i la reforma laboral, i des del govern català amb l’aprovació dels pressupostos 2012 i la “ Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics”. Llei que molt probablement entrarà en vigor en dues o tres setmanes, malgrat està pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Es va informar de la voluntat per part de la PUDUP d’impedir la trobada de la Comissió de Governança Universitària que està a punt d’aprovar una ponència que significa un canvi de model d’universitat. Així mateix es va informar de les plataformes unitàries que aglutinen a la comunitat universitària de cada universitat i que conflueixen a la PUDUP. A la UPF la plataforma és el “Col·lectiu Àgora UPF”

També, es va informar, que a treballadores interines del PAS que s’havien presentat candidates al claustre, els han denegat ser elegibles perquè les places que ocupen no estan a la RLT. (?). El PDI afegeix que segons aquest article del reglament del claustre molts PDI no haurien de ser elegibles. S’informarà més ampliament quan es tingui més informació. 

I per últim els i les treballadores vam debatre sobre les mobilitzacions que estàvem disposats a dur a terme per aturar l’onada de mesures regressives en condicions laborals i salarials i per defensar un model d’universitat públic i de qualitat.

Es van sentir arguments sobre la efectivitat i conveniència de sumar-s’hi o no a
la vaga, com: No fer vaga de ben segur que no canvia res. Què podem esperar en un futur si davant d’unes retallades que signifiquen un retrocés de dècades en drets laborals, acomiadaments massius i un canvi en el model i el dret d’accés al servei públic, no som capaços d’aturar les universitats i sortir al carrer, costi el que ens costi?

La UPF és un laboratori de proves de la universitat del futur: mercantilitzada i privativa. És important que la comunitat universitària de la UPF defensi un model d’universitat públic i de qualitat. Cal anar a la vaga perquè cal visualitzar que a les universitats hi ha conflicte: hi ha treballadors precaris, serveis precaritzats i estudiants exigents i crítics. Perquè volem universitats on la docència sigui de qualitat, on es respectin els drets laborals i es garanteixi l’accés universal al dret al coneixement..

Perquè és una mesura de pressió efectiva en tant que qüestiona la imatge “d’excel·lència “ de les universitats catalanes, que els i les rectores volen vendre a la societat i molt especialment el rector de la UPF. Hem de fer vaga perquè tenim una responsabilitat vers els nostre joves: els que estan a la universitat, els qui hi assistiran en un futur i amb totes i tots els que, tard o d’hora, accediran al mercat de treball. En quines condicions volem que ho facin?

D’altres, en canvi, van opinar que una vaga tradicional en un servei com la universitat no fa perdre diners a l’empresa i té un cost econòmic pels treballadors.

Alguns i algunes no poden o no estan disposades a perdre diners amb la vaga.
També es va proposar fer una vaga de zel o de braços plegats.Totes i tots, però, vam coincidir en que només mobilitzacions i accions sostingudes i col·lectives podien ser efectives. I que la vaga activa n’era una mesura més, una mesura qualitativa, en aquest context.